Teodicea

Gottfried Leibniz en una pintura del 1700.

La teodicea és la branca de la filosofia, de lateologia la filosofia de la religió que s’ocupa de justificar l’existència d’un Déu bo, omnipotent i omniscient davant la presència del mal i el sofriment al món. El terme el va encunyar Leibniz al segle XVIII al seu llibre Essais de Théodicée (1710), combinant els mots grecs θεός theós (déu) i δίκη díkē (justícia), amb el sentit de reivindicació de Déu, tot i que anteriorment s'havien ofert nombroses respostes al problema del mal. De manera similar a una teodicea, una cosmodicea intenta justificar la bondat fonamental de l'univers, mentre que una antropodicea intenta una justificació similar de la naturalesa humana.

Tal com ho defineix el filòsof Alvin Plantinga, una teodicea és "una resposta a la pregunta de per què Déu permet el mal".

El problema central de la teodicea és el que es coneix com el “trilema” o problema clàssic del mal:

- Si Déu és omnipotent, podria evitar el mal;

- Si Déu és omnibenevolent, voldria evitar el mal;

- I tanmateix el mal existeix.

Com poden ser certes les tres coses alhora?

La filosofia i la teologia han donat diferents respostes a aquesta cntradicció fonamental. Algunes de les respostes clàssiques són:

- Lliure albir: el mal moral existeix perquè Déu ha donat als humans llibertat, i aquesta llibertat és un bé més gran que la seva absència (Agustí d’Hipona);

- El mal com a privació: el mal no és una substància positiva sinó una absència o mancança del bé (també Agustí);

- El millor dels mons possibles: Leibniz sostenia que, malgrat el mal aparent, aquest és el millor món possible que Déu podia crear;

- Formació de l’ànima: el sofriment serveix per madurar moralment i espiritualment els humans (teodicea “ireneana”, associada a John Hick);

- El mal és necessari: exculpa Déu i demostra que «tot està bé» (Pope).

Descripció

És un terme emprat actualment com a sinònim de teologia natural o teologia racional. Va ser creat al segle xviii per Leibniz com a títol d'una de les seves obres: Assaig de teodicea sobre la bondat de Déu, la llibertat de l'home i l'origen del mal, si bé Leibniz es referia amb teodicea a qualsevol investigació el fi de la qual fóra explicar l'existència del mal i justificar la bondat de Déu. És una branca específica de la filosofia que s'ocupa de conciliar l'existència del mal en el món amb la presència d'un déu benèvol.

Etimològicament parlant, teodicea és ‘justificació de Déu’. L'objecte d'estudi de la teologia natural és més general. Podria dir-se que la teodicea és només part de la teologia natural.

Enllaços externs

• Teodicea de Leibniz (castellà)
• La Teodicea segons Gianelli (castellà)