Vés al contingut

Drets digitals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El terme drets digitals descriu els drets humans que permeten a les persones accedir, fer servir, crear i publicar continguts digitals, així com fer servir dispositius electrònics i xarxes de comunicació. El terme està particularment relacionat amb l'extensió a l'entorn digital dels drets humans ja existents, com el dret a la privacitat, a la llibertat d'informació i a la llibertat d'expressió.[1] El dret d'accés a internet ha sigut reconegut com un dret bàsic per diversos Estats.[2]

Història

[modifica]

El desembre de 2003, l'Organització de les Nacions Unides va celebrar una conferència especial a Ginebra, anomenada Cimera Mundial de la Societat de la Informació. Un dels objectius d'aquesta trobada era aconseguir disminuir la fractura digital existent que separa els països en «rics» i «pobres». Per als països «pobres» l'accés a internet és molt difícil. Després de llargues converses, totes les persones assistents signaren una declaració final.[3] El comunicat va assenyalar que els drets humans són universals, que no es poden dividir, i que estan relacionats amb les llibertats fonamentals que la Declaració de Viena havia definit, de la qual no podien ser separats.[3]

Aquesta declaració també fa referència específica a la importància del dret a la llibertat d'expressió en la «societat de la informació»:[3]

« Reafirmem, com a fonament essencial de la societat de la informació, i com s'indica en l'article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans:[4] que tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, que aquest dret inclou la llibertat d'opinió sense interferències i de buscar, rebre i difondre informacions i idees per qualsevol mitjà i sense consideració de fronteres. La comunicació és un procés social fonamental, una necessitat humana bàsica i el fonament de tota organització social. És fonamental per a la Societat de la Informació. Tot el món, a tot arreu han de tenir l'oportunitat de participar i ningú hauria de ser exclòs dels beneficis de la Societat de la Informació ofereix». »

Com a exemple, la gestió de drets digitals és situa en aquest àmbit.

El maig de 2018, es va començar a aplicar la legislació europea sobre protecció de dades personals. Sota aquest marc comunitari, el llistat de drets digitals estableix les garanties següents:[5]

  • Queda regulat el testament digital. Els hereus o familiars directes, sempre que el difunt no ho hagués prohibit expressament, poden gestionar o suprimir tots els seus continguts digitals: comptes bancaris, xarxes socials i informació de tot tipus.
  • El dret a l'oblit i el dret de rectificació a internet. Hom pot obligar els buscadors perquè directament desindexin el nostre nom. I quan algú sigui objecte de comentaris injuriosos, l'obligació dels mitjans digitals serà publicar una rectificació que deixi clar que la notícia original no reflecteix la situació actual de l'individu, i l'avís haurà d'aparèixer en un lloc visible al costat de la informació original. Per tant, s'amplia el dret a rectificar informacions inexactes o perjudicials per a la imatge.
  • Dret a la desconnexió digital de la feina. S'aplicaran mesures perquè sigui la mateixa empresa qui instauri aquest tipus de polítiques tenint en compte la conciliació entre la vida laboral i la familiar. Segons la llei, els empresaris han d'elaborar una política interna dirigida a les persones treballadores, directius inclosos, per a definir tant la forma amb què s'exerceix el dret a la desconnexió, com les accions de formació i sensibilització del personal sobre un «ús raonable de les eines tecnològiques que evitin el risc de fatiga informàtica».
  • Dret a la intimitat davant l'ús de dispositius de videovigilància i de gravació de sons al lloc de treball. L'empresari té dret als dispositius de la feina sempre que sigui per control laboral, però haurà de fer-ho amb proporcionalitat.
  • Dret a la intimitat davant la utilització de sistemes de geolocalització a l'àmbit laboral.

Tipologia

[modifica]

Entre els drets digitals podem trobar:

D'altra banda, l'organització Computer Professionals for Social Responsibility, postula els següents principis de la xarxa:

  • Connecta mundialment
  • És oberta i està a l'abast de tothom
  • Els usuaris tenen el dret a comunicar-se
  • Els usuaris tenen el dret a la privadesa
  • Les persones som els administradors de la xarxa i no els seus propietaris
  • L'administració de la xarxa ha de ser oberta i inclusiva
  • La xarxa ha de reflectir la diversitat humana, i no homogeneïtzar-la[7][8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Digital freedom: the case for civil liberties on the Net». BBC News, 04-03-1999 [Consulta: 1r maig 2010].
  2. ↑ N. Lucchi, "Access to Network Services and Protection of Constitutional Rights: Recognizing the Essential Role of Internet Access for the Freedom of Expression" Arxivat 2013-10-21 a Wayback Machine., Cardozo Journal of International and Comparative Law (JICL), Vol. 19, No. 3, 2011. Available at http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1756243
  3. 1 2 3 Klang, Mathias; Murray, Andrew [2005]. Human Rights in the Digital Age. Routledge, p. 1.
  4. ↑ «Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, aquest dret inclou la llibertat de sostenir opinions sense interferència i cercar, rebre i difondre informacions i idees per qualsevol mitjà i sense consideració de fronteres. Vegeu un.org
  5. ↑ «Els nous drets digitals». Catalunya Ràdio, 26-10-2018. [Consulta: 12 juny 2019].
  6. ↑ WARKENTIN, Gabriela. Derecho de la Información. Ecuador 2003. P. 71.
  7. ↑ WARKENTIN, Gabriela. Derecho de la Información. Ecuador 2003. P. 74.
  8. ↑ WARKENTIN, Gabriela. Diccionario de Derecho de la Información. Vol I. Ernesto Villanueva Coordinador. 3a Ed. TP. 181-189.

Enllaços externs

[modifica]